“La Bioenergètica és una tècnica terapèutica que ajuda a la persona a tornar al seu cos i a gaudir el millor possible de la vida corporal. Alliberar les tensions i corregir problemes psicològics a través de l’activitat corporal ens dóna la possibilitat d’una vida més plena i feliç“. – La Bioenergètica, Alexander Lowen.

Les bases de la Bioenergètica les va posar Wilheim Reich, psicoanalista contemporani de Freud, que va ser el primer en observar i estudiar els patrons musculars, i va establir que els bloquejos psíquics es corresponen amb contraccions musculars cròniques; es va disposar a combatre les malalties mentals a través de l’alliberament de les tensions musculars cròniques.

Així doncs, una de les tesis fonamentals de la Bioenergètica és que cos i món emocional són funcionalment idèntics, és a dir, que el que succeeix en el cos reflecteix el que succeeix en l’emocional, i viceversa.

Venim a aquest món ja amb influències emocionals d’origen transgeneracionals, fetals, natals … En funció de la qualitat de les cures i dels vincles que rebrem durant els primers anys de la nostra vida, anirem forjant la nostra història, el nostre caràcter, i la nostra salut tant emocional com física.

La formació del caràcter.

Segons va observar i va definir la psicoanàlisi, s’estructura en unes fases precises, en què es desenvolupen – de manera més o menys completa o sòlida – aspectes concrets:

• Fase pre-oral, entre els 0 a 3 mesos: sentiment bàsic de seguretat en l’existència.
• Fase oral, entre els 3 i els 18 mesos: arrelament del sentiment bàsic de seguretat en la seva pròpia identitat i el medi com a lloc d’acolliment i satisfacció.
• Fase anal, entre 18 mesos fins a 2,5 / 3 anys: adquisició del control dels esfínters, i d’una major autonomia; es produeix també la separació de l’estat fusional amb la mare (procés d’individualització).
• Fase fàl•lica: entre 2,5 anys / 4 anys: la consolidació de les relacions interpersonals: el sentiment bàsic de confiança en la socialització, la recerca de el lloc de poder a la família entre els progenitors i els germans. És el lloc des del qual l’infant es projectarà socialment i aprendrà a gestionar els límits.

En cadascuna d’aquestes fases, hi hauran moltes situacions que no seran resoltes de manera satisfactòria per al nen, i haurà d’emprar una mica de tensió per sostenir l’angoixa d’aquesta insatisfacció. Ja tenim aquí una mica – o un molt – d’energia destinada a mantenir la tensió física necessària per sostenir aquesta angoixa.

Segons la intensitat i la freqüència dels episodis, de les situacions, frustrants o doloroses, les ferides emocionals seran més o menys importants, més o menys nombroses, més o menys “recuperables”, en funció del que vagi succeint. I la tensió física associada a cada tensió emocional, anirà causant impacte en el cos, ja que per mantenir aquesta tensió destinarem una energia que no estarà disponible per al plaer, per al benestar.

Les emocions s’expressen.

Totes les emocions no transitades, totes les emocions inhibides, s’ expressen en el sistema muscular. Els músculs ens serveixen per moure’ns, per prendre el món, per palpar, per estar en contacte. En funció de les nostres inhibicions emocionals, anirem creant la nostra cuirassa muscular, que alhora reforça la cuirassa caracterial: com una armadura, la cuirassa muscular protegeix de les agressions exteriors, però també impedeix el contacte amorós, amb si mateix i amb el món exterior. Llavors, en funció de com ens ha tractat la vida, del nostre bagatge personal, i de com responem a les circumstàncies, anirem creant aquestes cuirasses musculars, que derivaran, en funció de cada persona, en bloquejos de zones concretes i les seves conseqüències a nivell físic. Qui no ha experimentat alguna vegada …

• l’esforç que fem per no plorar.
• Quan no podem expressar alguna cosa important.
• La ira no gestionada.
• Les humiliacions que ens hem empassat …

Anem acumulant ferides emocionals, situacions inconcluses, demandes insatisfetes… i totes, cadascuna d’elles, tenen el seu impacte en el físic i causen una tensió i un bloqueig energètic. Tot estrès produeix en el cos un estat de tensió. Normalment, la tensió desapareix quan s’alleuja l’estrès, però de vegades passa que les tensions es cronifiquen i persisteixen encara després que l’estrès hagi estat eliminat. Quan les tensions musculars es cronifiquen, pertorben la salut emocional ja que fan disminuir l’energia disponible per a la mobilitat, per l’auto expressió adequada de la persona.

Exemple: caminar per un carreró fosc em produeix por, tenso esquena i clatell. Quan retorno a un lloc amb llum, s’em passa la por, desfaig les tensions musculars. Les persones que viuen amb por de fons, mantenen aquesta tensió muscular tot i que la situació no sigui amenaçant.

Quin és l’objectiu de la Bioenergètica?

Així s’ha anat instal•lant el dolor emocional en el cos físic, des de les experiències emocionals doloroses més primerenques, que van forjant el caràcter i el físic de manera indissociable.

L’objectiu de La Bioenergètica és el restabliment de la vitalitat en el procés terapèutic, a través de l’atenció a les sensacions corporals, escoltant el que aquestes sensacions corporals ens volen transmetre pel que fa a les ferides emocionals, perquè tot el que ens passa, passa pel cos. Aquesta és la proposta de la Bioenergètica: restablir el flux energètic bloquejat, escoltar el cos i els senyals que ens envia, per poder identificar el dolor emocional, i atendre’l com sigui que cada persona necessiti.

El Dr. Juan José Albert, psiquiatre, metge i psicoterapeuta clínic integratiu, va elaborar una síntesi de la caracterologia de W. Reich, la Gestalt de Fritz Perls, l’Eneagrama de Claudio Naranjo i la Bioenergètica d’Alexander Lowen, integració anomenada Bioenergètica Integrativa, que és la base de la meva formació en aquest camp.

Pots contactar-me aqui