Cada setembre, la premsa ens bombardeja amb les estadístiques dels divorcis i les separacions post-vacacionals; no sé fins a quin punt són exactes, però sens dubte, a la tardor augmenten les consultes de teràpia de parella.

Com pot ser que aquest període, que en teoria esperem amb tanta il·lusió, s’acabi convertint en tal font de conflicte?

L’augment de la quantitat de temps compartit, la “descol·locació” (apartament, bungalow, tenda de campanya, casa dels pares/sogres), la disparitat de gustos i interessos, i el nostre modus relacional (que lògicament, també impregnarà les nostres vacances), són alguns dels factors que influeixen en la comoditat / incomoditat / relax / crispació que viurem durant els dies de descans.

Comunicació, sinceritat, pactes…
– Mar, muntanya o ciutat? Si els gustos no són idèntics, es pot triar per torns, i acceptar amb fairplay i flexibilitat quan no ens toca a nosaltres escollir.
– Si a ell no li agrada matinar en general, tampoc ho farà a gust durant les vacances per acompanyar-te a tu que t’encanta veure la sortida del sol. Assumeix fer-ho sola, i després desperta’l d’una manera atractiva, en comptes de retreure-li que mai podem fer el que jo vull!
– Si tu no ets un au nocturn, però ella sí, de nou: pacte i alternança…
– Si un és un hiperactiu i vol provar tota l’oferta esportiva de la zona, i l’altre prefereix tumbona i llibre… què tal si alliberem una certa quantitat de temps perquè cadascú es relaxi/diverteixi a la seva manera? Això serà possible si la parella viu en un entorn de confiança i respecte…
– Les persones introvertides que durant tot l’any necessiten el seu espai i certa quantitat de temps per passar-lo a soles, seguiran tenint aquesta mateixa necessitat durant les vacances; estar tot el temps amb la parella / fills / família pròpia o política pot causar més tensió i cansament que relax i diversió. Pot ser suficient una tarda a soles, un passeig privat…

Marxar amb la parella de vacances no implica compartir-ho tot ni tot el temps; les relacions en les quals es respecten els gustos i les necessitats individuals, combinant-les amb l’atenció i la cura del vincle, solen no només resistir molt bé les vacances, sinó convertir-les en una etapa d’autèntica trobada i plaer.

El Joan i la Maria van venir a consulta a la tornada de les seves primeres vacances sense fills, i després de tota una vida dedicada a la cura i atenció a la prole; de sobte, la desaparició d’aquesta tasca comuna, que havia estat una prioritat absoluta, va destapar la seva disparitat de gustos i interessos. Estaven molt preocupats per l’impacte que podia tenir aquesta nova etapa sobre la relació, tot i que visiblement els unia encara un gran afecte.

Vam treballar un temps sobre el seu modus relacional, que si bé els havia estat útil fins a aquest moment, ara s’estava quedant obsolet amb la sortida de casa dels fills. Van reflexionar sobre les noves prioritats que emergien, tant a nivell personal com en la relació, i sobre la manera d’acollir i satisfer aquestes noves prioritats en quant a disponibilitat de temps personal, interessos propis, nous projectes en comú… Es van permetre prendre’s i donar-se temps i espais personals, amb confiança i respecte. Han arribat fins i tot a instaurar alguns dies de vacances per separat; la primera vegada, ho van viure amb cert temor i dubte, però aviat ho van sentir com un excel·lent mètode per reforçar el vincle i retrobar-se amb enorme plaer!

Recapitulem? Comunicació, sinceritat, pacte, respecte, confiança…