I si em poso malalt …? I si m’acomiaden …? I si pateixo un desengany amb la persona que més estimo…?

Només són imaginacions de la nostra ment, que projecta lúgubres escenaris futurs que podrien passar.

Les pors sorgeixen de la nostra manca de confiança.

Sense confiança, la ment pot bloquejar-nos o fer-nos emmalaltir.

Confiar no és més que posar la nostra vida en mans del Destí. És tenir esperança, sentir que el que ens passarà serà el millor que ens pot passar, sigui el que sigui.

La meva frase favorita és “No et preocupis, no passa res” .

Tot es donarà quan correspongui, sempre que actuem amb claredat de consciència. La confiança ens posa en sintonia amb la Vida. A la vida, que és misteri, sobretot hi ha conseqüències. La manca de claredat i la por indiquen una actitud davant la vida. La confiança ens mostra un camí diferent. La ment pot contemplar el futur amb por o amb confiança, i el pensament, convertit en acció i conseqüència, ens portarà per diferents camins segons quin rumb escollim. La Vida no és un sense sentit, i tot està connectat en ella.

Digues, quina és la teva por més gran? La mort? No et preocupis, no passa res. Has d’acceptar amb esperança que a tots ens ha d’arribar la nostra hora. La mort no és més que un canvi d’estat. Ens separem del nostre cos, una estructura orgànica que envelleix i cau malalta, per alliberar la nostra ànima, que és la nostra essència, cap a l’Amor.Els que s’han anat, són aquí i ara amb tu. Només has de pensar en ells perquè t’acompanyin, igual que la teva ànima acompanyarà els que es quedin en aquest món, sovint egoista i en aparença sense sentit. Per a l’altra vida, res material ens portarem, ni tan sols les riqueses o projectes que hem construït del no res amb el nostre esforç i dedicació. Només ens portarem l’amor que hàgim estat capaços de donar i rebre. Amor que ens acompanyarà eternament.

Et fa por perdre el treball? No et preocupis, no passa res. Si així ha d’ocórrer, serà per un bé major. La Providència juga als escacs i té la seva pròpia estratègia, que moltes vegades és a diverses jugades vista. Les pèrdues generen canvis, els canvis, oportunitats, i les oportunitats, guanys, però només si es comprenen i se saben aprofitar. Segur que et sorgirà una millor oportunitat que tant et mereixes.

Et fa por perdre a aquesta persona a la qual tant estimes? No et preocupis, no passa res. Si s’allunya de tu, és perquè no era digna del teu amor. No has de lligar l’amor, ja que en aquest món, tot, absolutament tot, és temporal. El que intentem assegurar, el perdem. És millor no esperar res i acceptar el que ens ve.

M’agrada comparar la nostra vida amb una travessia en barca al llarg d’un riu, des de la qual anem passant per diferents paisatges.

Podem remar contracorrent i esgotar-nos, però al final la Vida ens portarà per on ens correspon.

També podem remar amb totes les nostres forces i d’aquesta manera aconseguir el següent paisatge més aviat, però a llavors no gaudim de tot allò que ens mostra la travessa i que realment val la pena.

La millor opció és seguir la corrent de la Vida, gaudir al màxim del moment actual, i tenir la confiança que no caminem sols en el camí.

Confiar és la clau per aconseguir espurnes de felicitat, perquè la felicitat plena és absolutament impossible d’assolir en aquesta vida, ja que som éssers limitats.

No et preocupis, no passa res. Costa el mateix esforç imaginar les pitjors possibilitats que les millors. Deixa que la claredat i la confiança s’instal · lin en la teva ment i en la teva consciència. Escolta la cançó de la Vida i deixa’t portar per ella, perquè la llum del teu pensament arribi a transformar-se en feliç conseqüència.

Aprèn a confiar.

Manuel Lajara.