Ahir, vaig atendre una parella que es barallava i contradeia contínuament, en dues posicions molt oposades: rigor, control i solemnitat d’una banda, “laissez faire”, espontaneïtat i quelcom fresc i infantil per l’altra. Curiosament, era molt semblant a com es despleguen els conflictes interns: la majoria de les persones té una part d’elles que tracta de mantenir la disciplina i respectar la norma, i una altra que expressa creativitat i espontaneïtat. No és sorprenent que aquestes dues parts estiguin gairebé sempre en desacord.

En Teràpia Gestalt, aquests dos costats de la personalitat es diuen Gos de Dalt i Gos de Baix, i conformen una polaritat clàssica, que convida a veure clarament les necessitats que es troben per sota de les posicions aparentment contradictòries que cada banda tendeix a mantenir.

El Gos de Dalt, (similar al superjò de Freud segons el mapa psicoanalític), es compon de creences i comportaments que són intents d’adaptar el jo a la realitat social, és a dir, aconseguir amor i acceptació i evitar el càstig, l’abús, el rebuig, l’abandó i la crítica, controlant el comportament amb ‘hauria’, ‘he de’, i creences contraproduents com ‘No t’ho mereixes’, ‘Hi ha alguna cosa malament amb tu’ i ‘Ets dolent’. L’estratègia del Gos de dalt és reprimir les emocions, com la ira, el dolor i la por, així com l’alegria i l’emoció.
El Gos de Baix representa el jo espontani i expressiu que es centra en l’autorealització, l’autoexpressió, i l’expressió i satisfacció de desitjos. Enfront de la dominació i les contínues demandes del Gos de dalt, el Gos de Baix pot retirar-se, arrossegar els peus, rebel·lar-o fer tot el possible per mantenir certa dignitat i satisfer les seves necessitats.

Quan miro l’arrel dels arguments de les dues parts, generalment no són contradictoris en absolut. Totes dues volen el millor per a mi, volen que sigui feliç, volen que em senti segura i estimada, però els seus enfocaments per aconseguir-ho són tremendament diferents.

En lloc de seure passivament a un costat i deixar que aquests dos s’ataquin entre si (atac = danys assegurats), el que funciona és escoltar a totes dues bandes. Al prestar-hi atenció, puc ajudar-les a veure que volen les mateixes coses i com ambdues poden satisfer les seves necessitats. Permetre que Estructura (Gos de Dalt) i Expressió (Gos de Baix) es comuniquin i integrin les seves necessitats, facilita la presa de millors decisions, que realment abasten tots els aspectes de mi.

Avui el meu Gos de Dalt volia seure davant de l’ordinador a escriure el meu post (que “hauria” de ser quinzenal). El meu Gos de Baix volia aprofitar el lluminós sol del matí i sortir a passejar, gaudint de l’energia primaveral. Així que s’han parlat entre ells:
“Entenc, cal fer aquesta feina. Només dóna’m una hora de passeig, després tornem a casa i ja et deixo treballar tot el matí sense molestar, sé que necessitem de la teva tasca. “
“OK, una hora, aprofita-ho bé, només penses en jugar!! Tot i que la veritat, a mi també m’agrada el solet … mmm … que bé s’està … gràcies pel passeig …”

Endevines quin és quin?

Realment és com tenir nens discutint o una parella barallant-se en el meu cap, i és la meva feina ajudar-los a entendre’s i portar-se bé.

Juga amb això per tu mateix/a. Fixa’t quan comences a tenir la teva pròpia baralla interna. Potser et resisteixis a aixecar-te d’hora per sortir a córrer, o vols reduir el consum de sucre però descobreixes que constantment menges en excés xocolata, o vas procrastinant sense control… Sigui el que sigui per a tu, fixa’t si pots reconèixer els dos costats de tu mateix/a i, en lloc de permetre’ls que et col·lapsin, escolta’ls a tots dos amb compassió i observa el que aprens i com tots dos poden satisfer les seves necessitats, cada un en el seu moment.

Amb una mica d’atenció i cura, el nostre Gos de Dalt i Gos de Baix poden estar més integrats i pacífics, aportant-nos cadascú el millor de si mateix.

Com sempre, m’encantarà rebre els teus comentaris i reflexions!