La pluja tan anhelada que cau amb força avui, m’ofereix un espai de descans i reflexió, ideal per escriure. (No és que no reflexioni els altres dies, però tinc menys temps per fer-ho, perquè com molts de vosaltres sabeu, jugo intensament a tennis!!)

M’inspiro en allò que porteu a les sessions, en allò que observo i escolto al meu voltant… I aquest tema és molt recurrent, molt freqüent, un desafiament molt difícil per a moltes persones…

Dir NO!

I dir-ho amb fermesa, amb tranquil·litat, amb amabilitat, amb confiança.

Dir-ho sense culpabilitat, sense vacil·lacions, sense automatxac.

O potser amb una barreja de tot això… No importa! El que és important és que puguis dir “no” quan ho necessitis, respectar els teus límits, atendre les teves necessitats vitals, físiques, emocionals, econòmiques, etc.

Potser tu també hagis estat criat/da en la religió catòlica, que predica que cal atendre primer les necessitats dels altres, en cas contrari seràs titllat/da d’egoista, de mala persona.

Òbviament a la vida et trobaràs en situacions en què serà imprescindible atendre i ajudar els altres (fills, ancian/es, persones malaltes…). No es tracta de caure en un egoisme desaforat, sinó de tenir clar que les teves necessitats són igual d’importants, com a mínim, que les dels altres. Negar aquest fet i prioritzar les demandes del teu entorn pot portar-te a situacions de frustració, estrès, irritació difusa que no identifiques amb claredat (així doncs, tampoc no la podràs gestionar adequadament).

Et proposo aquí algunes estratègies per dir “No”:
– Dir que “Sí” a tot, encara que no ho sembli, pot ser un acte de supèrbia inconscient, una cosa així com “Què important/necessari/a/imprescindible sóc”. Observa si alguna cosa d ‘això se’t mou internament… A la llarga, alimentar així la teva autoestima surt molt car! Reconèixer i acceptar els límits t’ajudarà a declinar encàrrecs i tasques extres amb més facilitat.
– És crucial que reconeguis el teu valor i el teu dret a escollir les teves preferències i satisfer les teves necessitats. La compassió ben entesa comença per un/a mateix/a.
– Tens dret a prendre’t el teu temps per donar una resposta, demana-ho quan ho necessitis.
– Tens dret a dir “No” sense donar explicacions ni justificacions.

Assaja fórmules, afegint-les les capes de politesse amb les que estiguis més còmode:
– No, gràcies. // No, gràcies, no em va bé. // Ho sento molt!! No em va gens bé avui!
– No, no em ve de gust, gràcies // No, ho sento, tinc altres plans, potser un altre dia?
– No puc, ho sento. // No puc absorbir més feina, si us plau demana-li-ho a una altra persona. // Lamento no poder ajudar-te, no dono per a més.
– No, no et puc deixar diners, ho sento. // Ara mateix no tinc disponibilitat, ho sento. // Em demanes XXX€, només et puc deixar XXX€ (a tu de valorar), quan creus que m’ho podràs tornar?
– La fórmula que ens va deixar l’escrivent Bartleby, o algunes de les seves variants: Preferiria no fer-ho / Prefereixo no anar-hi avui / Prefereixo no fer això / Etc.

Mirant als ulls, amb un somriure, (si la situació ho permet), bé en contacte amb la teva autoestima, i potser també en contacte amb la inseguretat, però sempre recordant: TINC DRET.


És d’esperar que el o la demandant se senti frustrat/da, o enutjat/da, o trist per rebre un “no”, i també cal confiar en que trobarà altres recursos per veure les seves demandes ateses – o no, així és la Vida…

Vols explorar les teves dificultats amb aquest tema? Demana’m una xerrada informativa gratuïta!

Pots contactar amb mi aqui

Pin It on Pinterest