Probablement aquest sigui el tema estrella en els processos terapèutics. Som éssers relacionals, necessitem vitalment de l’altre per viure i sobreviure: incomptables estudis i investigacions ho avalen, des de la nostra absoluta indefensió en néixer, fins a l’anhel d’estimar i ser estimades que totes les persones sentim durant tota la nostra vida.

Al llarg del nostre desenvolupament, acumularem vivències ambles que construirem creences, patrons de conducta, mecanismes de defensa… en definitiva, una visió del món definida per la nostra experiència vital, i que alhora determinarà les persones i situacions cap a les quals ens orientarem, reconfirmant així aquests aprenentatges.

En llenguatge popular, és quan diem: “És que sempre em passa el mateix!” “Una altra vegada he ensopegat amb la mateixa pedra!”

Has pensat això moltes vegades tu també?

T’ofereixo avui una alternativa, i t’invito a pensar en: Què és el que repeteixes? Què és el que “sempre” fas igual?

Centrant-me en el tema del missatge d’avui, sobre les dificultats en les

relacions, et proposo aquesta reflexió, que podràs fer en la intimitat de casa teva:

Pensa en cinc característiques teves que veus que causen dificultat a les teves relacions. Per exemple:

• Jo veig que m’aferro a les meves rutines, i això em resta espontaneïtat i em dificulta obrir-me.
• La meva contundència en parlar de vegades intimida els altres i els allunya de mi.
• Sóc molt adaptable per no molestar ningú, i al final no em sento menystingut/da, amb la qual cosa m’enfado i m’allunyo.
• M’adono que m’enfado i m’allunyo si no rebo immediatament l’atenció que demano.
• Veig què…

Quan tinguis la llista, repassa situacions recents on alguna d’aquestes característiques t’hagi causat un conflicte en una relació. Recorda com va reaccionar la persona implicada, i que va passar després. A continuació, fes l’exercici d’imaginar una conducta alternativa saludable a la què vas adoptar, com hagués reaccionat l’altra persona, què hagués passat amb aquesta conducta alternativa…

Em diràs que això és pura imaginació, OK… però fins i tot sent un exercici d’imaginació, et permet explorar altres alternatives que sens dubte ja existeixen en tu, sempre que facis aquest exercici des d’una perspectiva de realitat, és a dir: no pretenguis convertir-te en qui no ets, sinó que pensis en com potenciar i/o desenvolupar conductes i actituds que en algun moment de la teva vida, has estat capaç d’aplicar.

Per exemple: pots escollir no caure en qualsevol provocació, segur que alguna vegada ho has aconseguit! Pots respirar a fons i ser una mica més pacient, no em puc creure que no ho hagis estat mai… Pots arriscar-te una mica – només una mica, per començar! i deixar que la vida et despentini, que casa teva no estigui tan arreglada, a canvi de viure una nit boja, o marxar fora un cap de setmana sense gaire planificació…