Porto molts anys acompanyant persones que estan en un procés de ruptura de separació o trencament de relació de parella. Quan pensem en ruptura, solem pensar més en la persona que no ha decidit la fi de la relació, i sembla que sigui qui ho passa pitjor, però avui em vull dirigir a les persones que són les que prenen la decisió de separar-se. I en aquest cas vull diferenciar tres grans casuístiques:

En la meva opoinió, la pitjor casuística és si tens por a una reacció violenta o agressiva cap a tu o cap als fills/filles si n’hi ha, o també a una autoagressió de la persona de la qual et vols separar. Sempre que hi hagin amenaces o xantatges d’aquest tipus, recomano acudir a les autoritats socials (servei d’atenció a les dones, violència de gènere, etc.) o policials, i buscar-hi empar i protecció.

Un altre cas, és si et vols separar fent molt de mal, deixant moltes destrosses al teu pas, amb tot l’empipament, el teu ressentiment, les teves queixes, els teus greuges … que segur que n’hi ha molt per les dues parts … tampoc aquest vídeo és per a tu.

Jo em dirigeixo a persones que es volen separar de la manera més saludable possible, amb consciència, amb respecte i amb el desig de deixar les menors cicatrius possibles. Sempre causarem dolor, això és inevitable, per bé que vagi tot. La proposta és separar-se de la forma més saludable possible.
Així que vaig a donar aquí algunes idees i algunes recomanacions que et poden servir de guia, espero que et siguin útils si t’estàs plantejant trencar la teva relació de parella.

En primer lloc: tens tot el dret a ser feliç, encara que per arribar a un estat de benestar per a tu, hagis de causar-li un dolor a una altra persona. Afortunadament, ja no ens unim fins que la mort ens separi, sinó fins que l’amor s’acabi. Si és així per a tu, si sents que per a tu la relació de parella ja s’ha esgotat, que s’ha acabat el projecte en comú, i no hi ha res a fer, o no vols fer res al respecte, la teva responsabilitat és posar fi a aquesta relació, per al teu propi benestar i per al benestar de l’altra persona.

De vegades, pot costar decidir-se i tenir les idees clares. No trencaràs la relació per un dia de mal humor, per un desencontre, o fins i tot per una temporadeta en la que les coses no van molt bé. En general, s’arriba a prendre aquesta decisió després d’una certa acumulació de motius, de desencontres que et porten a la necessitat de separar-te. Si tens dubtes, o et sents amb confusió respecte dels teus sentiments i de la decisió a prendre, és molt més recomanable que vagis a veure un professional que et pugui ajudar a aclarir-te, que no pas que t’intentis aclarir amb la teva parella, per què amb això li pots causar molt dolor. És preferible que tu puguis sostenir la teva pròpia confusió si cal, com deia abans, amb el suport d’un professional, que no que li demanis suport a la teva parella en això.

Hauràs sentit dir moltes vegades que cal ser sincer o sincera. Jo matisaria aquesta idea. Si el que anem a dir afegirà dolor, humiliació, ferida, a la persona amb la qual estem tallant, per què afegir això al propi dolor de la fi de la relació? I penso en concret a l’argument “és que m’he enamorat d’una altra persona”. De veritat cal dir això? Per què creus que t’has enamorat d’una altra persona? Ens enamorem d’una altra persona quan estem en una relació en la qual ja no ens sentim satisfets per motius i raons dels que compartim la responsabilitat totalment, és clar. I és aquesta insatisfacció i la manca de solució que li hem donat, les que obren la porta a que pugui entrar una tercera persona. Així que realment lo sincer i el que està més a prop de la realitat seria: “No vaig saber gestionar els conflictes que tenia amb tu, no vaig saber comunicar-me amb tu, no vaig saber dir-te…, o senzillament ja no sento el mateix per tu, ja no estic compromès/a amb la nostra relació, ja no em sento en sintonia amb tu … ” No t’enamores d’una altra persona quan tot va bé en la teva relació, t’enamores quan s’us han acumulat els conflictes no gestionats, no resolts, i això és el que fa que la teva atenció es vagi cap a altres persones.

I per descomptat, en aquest exercici de sinceritat i de valentia per afrontar i sostenir la decisió què has pres, si us plau, no comuniquis la teva decisió per telèfon, whatsapp o correu electrònic. Fins i tot si es tracta d’una relació a distància avui en dia ja no és un argument vàlid, amb la possibilitat de connexió que tenim per Skype, Zoom o similar. És una de les coses més difícils de fer: comunicar la decisió de trencar sent testimoni del dolor que li causaràs a l’altra persona, però això li serà d’ajuda: que pugui contestar, que pugui enfadar-se, que pugui expressar els seus sentiments, el seu enuig, el seu dolor, etc., el que sigui que t’hagi de dir. Serà de gran ajuda que puguis escoltar. Encara que algunes coses siguin retrets dolorosos per a tu de rebre, coses desagradables i fins i tot insults, en un moment donat són coses que passen. Però és de persona adulta i madura comunicar aquesta decisió de viva veu en la mesura del possible, personalment, sostenint la reacció de l’altra persona, i comprenent que si per a l’altra persona és alguna cosa no desitjada, hi hagi una reacció hostil, agressiva, desagradable…

Finalment, hauràs de veure-te-les amb la família d’origen, amb la família política, amb els teus fills si n’hi ha. Són moments difícils, moltes persones poden retreure’t que has generat patiment, dolor, inconvenients … I és cert, hi haurà una mica o un molt de cert. No obstant això, com et deia al principi, tu tens dret a ser feliç, a tenir una vida plena, i anar a per allò que tu desitges per a la teva vida. Probablement, et tocarà sostenir en major o menor mesura el paper del “dolent” o “dolenta”, encara que tots sabem que quan una parella arriba al punt de ruptura, la responsabilitat sol estar compartida entre les dues parts.

És important que davant les famílies i els amics comuns i més encara davant els fills, no parlis mai malament de la teva o del teu ex i mantinguis una postura respectuosa. No destapis temes de la vostra intimitat si no és estrictament necessari, no despotriquis, no jutgis, no expliquis més enllà del teu cercle més íntim de suport emocional.

I finalment, encara que la separació o la ruptura de parella certament et portarà alliberament, no et sorprenguis si en els primers temps et sents sol/a, si sents nostàlgia i enyorança de la relació que has deixat o de la llar que s’ha desmuntat , en la qual probablement havien moltes coses bones també i que igual ara trobes a mancar. Si és així, no confonguis aquest enyor i aquesta readaptació inicial a la teva nova vida amb creure que vols tornar, i no caiguis en l’error de voler ser amic o amiga de la teva o del teu ex en part per sostenir el teu propi sentiment de solitud. Tingues molt en compte que fent això, estaràs buscant el teu suport i companyia precisament en la persona que has volgut deixar enrere. I si és l’ex que et va trucant, que provoca converses o trobades per buscar suport en tu, acull les seves trucades amb empatia i amb amabilitat, però, no és recomanable que et mostris molt proper / propera, o afectuós / afectuosa, per que aquesta persona no alimenti falses esperances. En la mesura que no hi hagi necessitat de relacionar-se, depenent òbviament dels vincles familiars que puguin quedar, molts especialistes recomanen el contacte zero durant el temps necessari, especialment per a la persona que no volia la ruptura, perquè es pugui recuperar i que la seva ferida emocional pugui curar i això, de vegades, requereix molt de temps. Aquest temps depèn de diversos factors, i cada persona té el seu propi ritme, així que no parlaré de terminis mínims, o estàndard, el que sí et recomano és que respectis el contacte zero amb l’ex si t’ho ha demanat, i que tu puguis recòrrer a amics, familiars o a un professional, si estàs patint de solitud, confusió o culpabilitat – però no és l’ex la persona que et pugui ajudar en aquest cas, per molt que hagiu dit de quedar com amics, si és que va ser el cas.
Així que, resumint:

• Si tens por de patir violència, acudeix a les autoritats, sense dubtar-ho.
• Si vols fer molt de mal i vomitar sobre l’ex tot el teu ressentiment i tot el teu cabreig, aquest vídeo no és per a tu, encara que tant de bo t’ajudi a reflexionar escoltant-lo, si aquest fos el teu cas.
• Tens dret a ser feliç … “a por ello”!
• Si tens alguna dificultat per aclarir els teus sentiments i passar a l’acció, busca suport en un professional.
• Sinceritat …. sí, sense ferir ni humiliar.
• Fes-ho amb un contacte personal i el millor possible: amb respecte, amb cura, amb maduresa, amb empatia.
• Compte: podrien venir moments de culpa, de soledat, d’enyorança … no et confonguis, i no fiquis el teu/teva ex en el teva confusió … busca suport professional per travessar els primers temps de la teva nova vida.
  

Espero que aquestes recomanacions et siguin d’utilitat per afrontar aquest tema tan difícil com és el de comunicar la teva voluntat de separar-te i transitar la ruptura, i estic a la teva disposició si necessites suport.