Escoltat avui en teràpia:

“I si deixo d’esforçar-me tant, no seré mediocre?”

Se m’han eriçat tots els pèls del cos, tal ha estat l’ansietat que expressava aquesta frase, el pànic a ser… això, mediocre  😣, a no destacar, a no “merèixer” a ser “un frau”…

Sí, és possible que siguis mediocre en algun àmbit de la vida. No pots ser excel·lent en tot, sempre hi haurà algú que ho farà millor que tu, i altres persones que ho faran pitjor…🤷‍♀️

Qui defineix on comença i on acaba cada “qualificació”?🏋️‍♂️ Amb qui t’estàs comparant? Com et prens la vida, com una competició on hi ha guanyadors i perdedors?🏆

De qui necessites el reconeixement?

Què tal si busques el punt de satisfacció en fer-ho bé? O de vegades, simplement… en fer-ho? Com per exemple, les persones que fan esport per gust, per diversió, sense pretendre millorar cap marca ni batre cap rècord?

Què tal si acceptes inclinar-te davant del límit de les teves capacitats, ja siguin físiques, intel·lectuals, artístiques…?

I no parlo de resignar-se davant les dificultats, sinó de saber distingir entre allò assolible de forma saludable, i allò realitzable a costa de la nostra salut física o emocional.

De distingir el valor dels nostres resultats o de la nostra suposada “excel·lència”, del valor que ens donem com a éssers humans fal·libles, limitats, i vulnerables.

Toni Nadal, el llegendari entrenador del meu estimat Rafa Nadal, té fills tennistes que també ha entrenat ell. No són estrelles del tennis, havent tingut les mateixes oportunitats que Rafa. Potser els va faltar disciplina, motivació, físic… o potser, senzillament, no havia de ser.

Els hem de considerar “mediocres” com a éssers humans? O acceptar que no tothom pot ser Rafa Nadal?

És Rafa Nadal millor ésser humà per ser el G.O.A.T.? (Aiisshhh ho deixo aquí, que quan parlo del meu estimat Rafa, no pararia…)

Qualsevol cosa que fem és millorable, des del punt de vista teòric. Buscar la perfecció, el “sempre millor”, passa una factura elevadíssima.

Quin preu pagues tu pel teu afany de “sempre més, sempre millor”?

Fer una teràpia individual,ja sigui amb Gestalt o qualsevol altre mètode que a tu t’encaixi, et pot ajudar a superar aquestes idees, sovint generades per una manca d’autoestima.

Pots contactar amb mi aqui

Pin It on Pinterest