Hi ha diverses i múltiples maneres d'agredir verbalment, i hi ha agressions tan subtils i dissimulades que no les identifiquem amb claredat, però en el nostre cos emocional rebem un impacte que ens deixa tocats, sense clara consciència de què ha passat i en conseqüència, sense possibilitat de defensar-nos de l'agressió rebuda.

Una d'aquestes formes és aquesta:
"Jo ja sé com ets."
"Jo ja et conec."

Sé com ets. T'he posat etiquetes, judicis, sentències definitives que no canviaré ara, facis el que facis, diguis el que diguis. No et miro, no t'escolto en el teu present, em mantindré fermament aferrat a les meves creences sobre tu. Per descomptat tinc raó, la gent és com és i no canvia, i tant me fa que tu sí que ho hagis fet perquè necessito que el meu món estigui ordenat i necessito tenir raó en les meves opinions i els meus judicis, això em dóna seguretat i em fa creure que el sòl és ferm, que tot està clar, en ordre, conegut, controlat.

 I si tu has canviat, si has madurat, evolucionat, canviat d'opinió, no m'interessa saber-ho, em donaria massa feina ... reorganitzar les meves creences respecte de tu, del que tu mous en mi, de les meves seguretats, de la meva sensació de control... Ufff, deixa-ho, que se'm mou el pis, prefereixo quedar-me amb això: Jo ja et conec !!

La vida és moviment, flux, canvi, adaptació. Si no vols veure això en l'altra persona, probablement no ho acceptes en tu tampoc. I està bé, si és la teva opció, si és això el que vols per a tu.

Però si us plau ... deixa lliure les altres persones dels teus judicis, etiquetes i creences ... mentre tu t'aferres a la imatge que tens d'ells, igual ells s'estan ocupant d'ells mateixos, canviant, evolucionant ...